Pàgines

dissabte, 17 de gener del 2015

Poemes a l'Horta.




*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

 **Para leer en otro idioma, seleccionar Traductor** 
 
Organitzat per l'Ajuntament de Godella i la Fundació Assut, dijous passat, dia 15, a les 19,30 h., es va estrenar al Teatre Capitolio, "Poemes a l'Horta", (2014), pel·lícula documental en format HDV, amb una durada de 45', del cineasta, Miquel Àngel Baixauli (València, 1971).
Si voleu saber més coses d'ell, ací podeu trobar algunes...
https://www.filmin.es/...miguel-angel-baixauli.

Un documental en color, gravat, crec, a l'alqueria de Pepe Ferrando, a l'horta de Godella, i realitzat per la Fundació Assut, amb la col·laboració de : Laboratorio de Creaciones Intermedia, Departament d'Esculptura de l'UPV, Artxiviu (Arxiu Viu de l'Horta) i l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüistica (UPV).

Compta també amb l'aportació de fotografies antigues per part del Taller d'Història Local de Godella, que en els inicis del projecte va mantindre diverses reunions tant amb la Fundació, com amb l'Ajuntament.

L'entrada era lliure i gratis, tot i així reconèixer que l'assistència no va estar multitudinària, més o menys fregant la mitja entrada. Destacar la presència d'alguns dels actors/actrius, com també la de l'Alcaldessa de Godella i regidors.


Guillem i Miquel Àngel. (Foto: Ajuntament Godella).

Hi va haver una presentació prèvia a càrrec de Guillem Palau, enginyer agrònom, professor titular d'Enginyeria hidràulica i Regs de l'Escola d'Agrònoms de la UPV, i de Miquel Àngel Baixauli, director del documental.


Gravant. (Foto: Fundació Assut).

Gravant. (Foto: Fundació Assut).
"Poemes a l'Horta", sorgeix com un taller participatiu, on amb l'excusa d'una audició i lectura a l'aire lliure d'uns poemes de Vicent Andrés Estellés, en concret:
'Temps', 'El ví', 'Fundacions de la ràbia', 'Documentals', i 'Terra', tots ells, del magnífic 'Llibre de meravelles', s'inicia una conversa improvisada entre els assistents, un grup de veïns de l'Horta de Godella, en la qual comencen a eixir a la llum records, històries i maneres de vida, pràctiques i usos tradicionals passats o ja desapareguts que han quedat registrats en la memòria col·lectiva.

Compta amb la participació dels nostres: Luis Aliaga, Vicente Arnau, Rosario Dolç, Pepe Ferrando, Mercedes Marco, Antonio Palanca i Toni Tora, i arriscant un poc... diré que amb Iván Brull i Raquel Clausi recitant els poemes estellesians.

Algunes notes dels actors i actrius del documental:
Luis Aliaga: Solucions!! cal buscar solucions per l'horta.
Vicente Arnau: Es defineix més llaurador que Sant Isidre... Recita una poesia titulada 'Carta d'un arrendatari a l'amo'.
Rosario Dolç: El problema de la terra de l'horta és greu.
Pepe Ferrando: Sempre ha faltat unió en els agricultors. Meninfotisme.
Mercedes Marco: Les famílies ho compartien tot.
Antonio Palanca: Sempre molt treballador i àgil.
Toni Tora: A més del debat participa en l'organització del documental juntament amb Mar Violeta.
 
Amb Mercedes, Rosario i Francesc. (Foto: meua).

Diu Baixauli que en Poemes a l'Horta no solament es debat i es parla sobretot d'allò que evoquen les imatges poètiques a les persones que les escolten, cosa que configura un document fílmic de memòria oral i visual, sinó que s'assisteix a una autèntica apropiació del discurs culte pel discurs popular, a una tornada de les paraules dels poemes a la terra de la qual van sorgir, a un diàleg continu entre les veus de la poesia i algunes de les veues d'eixe  poble que és la seua matriu i el cos viu de la seua llengua. 

Amb Miquel Àngel i Francesc. (Foto: meua).
El documental forma part del projecte de la Fundació Assut, "Esperant l'aigua", que tracta d'aprofundir en els coneixements i sabers dels veïns de l'Horta de València, La Ribera, les marjals i l'aiguamoll de l'Albufera...artífexs d'un dels paisatges culturals més representatius del nostre territori. Un auntèntic banc de memòria que recupera, registra i divulga part dels elements que configuren el llegat cultural de la nostra terra.

Poemes a l'Horta, és la segona pel·lícula d'aquest projecte. 
Si voleu veure la primera, ací teniu l'enllaç: http://vimeo.com/79333521

I si voleu assabentar-vos dels objectius, línies de treball, equip tècnic, assessors, etc. de la Fundació, podeu veure-ho ací: 
https://www.google.es/?gws_rd=ssl#q=fundaci%C3%B3+assut

I punt final amb una de les poesies recitades al documental.
                                                        
                                                                   T E M P S 

                                         UNA guitarra amarga, la guitarra profunda,
                                         pujava didals d'aigua d'un aljub remotíssim, 
                                         dies llunyans, amarga la guitarra profunda,
                                         el secà de Paterna, nits de cel ample, grills,
                                         pouava lentament didals d'aigua amargosa,
                                         ressonava la pedra en una aigua remota, 
                                         t'esgarraves la carn, dies salvatges, dies, 
                                         una guitarra amarga, la mare agrunsa el fill,
                                         la cadira baixeta, el corral, la figuera,
                                         dalt del pati ballaven amb farolets encesos,
                                         la guitarra profunda, arribaven les ràfegues
                                         d'una música nova dita "la carioca",
                                         nits de l'horta, les nits, el camí de Godella,
                                         l'Alqueria del Pi, una guitarra amarga,
                                         amarga, amarga, amarga, didals d'aigua d'aljub,
                                         didals d'aigua profunda, la guitarra profunda,
                                         darrere de la murta sonava la guitarra, 
                                         mossegaven els cucs les fulles de morera,
                                         nadàveu en la séquia de Tormos i després
                                         dansàveu damunt l'herba, grotescament dansàveu,
                                         batallons de dacsars arribaven al poble
                                         amb les fulles verdíssimes, després aquell diumenge
                                         va començar la guerra, i va arribar la guerra
                                         plena de camions, pistoles i banderes,
                                         el foc dels sacrilegis, la sang sobre l'asfalt,
                                         "Hijo, me alegraré que al recibo de ésta..."
                                         una guitarra amarga, la guitarra profunda,
                                         el pare, dret, al carro la nit del bombardeig,
                                         el carro trontollava, nit endins, vers la Bíblia,
                                         s'ha mort el pare, ha mort Antònia, ha mort
                                         el Saboner, flotaven les minetes enceses
                                         dins les tassetes d'oli ¿ saps qui s'ha mort ?, les llargues
                                         campanes del meu poble que no s'acaben mai,
                                         que es planyen lentament, una guitarra amarga
                                         pouava amargament didals d'aigua d'aljub,
                                         un aljub remotíssim, un Parenostre per...,
                                         una guitarra amarga, la guitarra profunda,
                                         s'ha perdut en el pati, estava entre els canyars, 
                                         la sèquia de Montcada, com un brau argilós,
                                         Benifaraig, Carpesa, Poble Nou, Borbotó, 
                                         Jaume Bru, per l'amor de Déu, no em deixes sol,
                                         els corcons rosegaven les fustes de la taula, 
                                         es morí la figuera del corral de ma casa,
                                         ningú no sabrà dir quan o de què es moria, 
                                         desesperadament, amargament sonava
                                         una guitara oculta, la guitarra profunda,
                                         una guitarra amarga, amarga i profundíssima,
                                         i poua didals d'aigua d'un aljub remotíssim.