El Taller d'Història Local de Godella, presenta la Unitat didàctica, Vicent Andrés Estellés, Antologia poètica, 150 poemes d'amor, de mort i de pàtria, d'Antoni Portilla Granell.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

 

Any 1954, Jocs Florals del Bicentenari. Vicente Andrés Estellés era premiat amb la Flor Natural, pel seu poema "Cançó". 

Seixanta anys després, afortunadament, ja reconegut de manera tardana com el millor poeta valencià del segle XX, torna a rebre un altre "premi", en aquesta ocasió reflectit en una Unitat didàctica, escrita per Antoni Portilla Granell i titulada Antologia poètica, 150 poemes d'amor, de mort i de pàtria.

L'acte de presentació va ser ahir, 21 d'octubre, a les 19,30 hores, al Teatre Capitolio, davant un més que considerable número d'assistents.

Alumna Koynos. Foto: (Eva Sanchis).

Com no podia ser d'altra manera en un acte relatiu a l'educació, la presentació va donar començament a l'hora prevista. 
A l'entrada al teatre, les/els alumnes del centre Koynos repartiren unes magnífiques roses de paper que havien confeccionat per a l'ocasió, en homenatge al poema "La rosa de paper".
Poema d'Estellés molt emblemàtic del seu sentiment cívic col · lectiu, que relata la història d'una dona anònima que deixa rere seu el símbol d'una rosa de paper-un paper que és la poesia-, llegant-la al poble com una consigna de resistència i transformació.
Les roses van ser tot un èxit.
Gràcies.

THLG. Foto: (Premsa Ajuntament).

També a l'entrada, components del Taller d'Història, es van encarregar de repartir els llibres de la Unitat didàctica als diferents centres educatius de Godella i Burjassot. Al mateix temps que exposaven per a la venda, els números del 2 al 6 de la publicació Querns.
Segons notícies no aconseguírem vendre cap. Això no pot ser !!!, haurem de fer algun màster de vendes.

Foto: (Premsa Ajuntament).

Faig ressò d'algunes paraules que van pronunciar ahir, o bé dels escrits que figuren en els seus pròlegs del llibre.

Eva Sanchis:  -Llegir Estellés, és llegir les paraules d'un poble-.
                        -Esta unitat didàctica pretén que descobrim a Estellés en les seues diferents vessants, el poeta de l'amor, de la mort, de l'erotisme, de la quotidianitat i del compromís amb el seu poble i amb la seua llengua-. 
                        -Vull agrair la nombrosa presència de tots vosaltres i dedicar aquest acte a la nostra companya, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Burjassot, M. Luz Andrés Bonell, filla de José Luís Andrés Chavarrías, que ens va deixar fa poc-.

Lluna Arias:  -La poesía és des dels principis de la nostra història un vehicle meravellós per a  descobrir mons i sentiments que semblaven ocults-.
                        -Aprofitem Estellés per arribar a la poesia, gaudim de la seua lectura i després descobrirem l'enorme complexitat de la seua obra-.

Foto: (Premsa Ajuntament).

Foto: (Premsa Ajuntament).

Josep Vicent López: -Com a president del Taller estic enormement satisfet que aquesta unitat didàctica haja vist la llum, ja que aquestes edicions són un dels objectius molt importants del Taller d'Història-.
                                     -La present unitat didàctica, és el fruit d'un procés llarg de convenciment personal sobre la necessitat d'ajudar els xiquets i les xiquetes a saber llegir, i que ell (Antoni) estava, perquè no, en l'obligació moral de fer-ho-.
                                     
No recorde si Josep Vicent va posar èmfasi que el Taller d'Història necessita, socis i persones col · laboradores. Si no ho va fer, ací queda escrit. Vinga animeu-vos!.

Antoni Portilla: -El meu agraïment al Taller d'Història Local de Godella, entitat responsable de l'edició del llibre junt amb els ajuntaments de Godella i Burjassot, i la Fundació Vicent Andrés Estellés.
També especialment a Ismael Llorens, ja que si jo sóc el pare del llibre, Ismael és la mare, sense el seu disseny i maquetació no hagués estat possible.
I com no a la meua dona i els meus fills per haver-me aguantat durant aquests dos anys, facilitant la meua dedicació a la unitat.
                              -La unitat didàctica pretén esmicolar al màxim els poemes que n'he seleccionat per dur-la endavant, per tal que els alumnes aprofundisquen més en la poesia d'Estellés.
                              

El llibre està estructurat de la següent manera:
*Textos de presentació de Josep Vicent López, Eva Sanchis, LLuna Arias i Família de Vicent Andrés Estellés. 
*Una introducció feta per l'autor.
*Poemari.
*Poemes sense títol.
*Godella en la poesia d'Estellés
*Unitat didàctica (adreçada als alumnes de 4rt d'ESO, tot i que també és pot treballar amb Batxillerat), amb detall dels objectius, metodologia i avaluació.
*Una ressenya biogràfica d'Estellés escrita per Vicent Senent.
Ruta Estellés (Ruta literària per Burjassot)






 

Foto: (Premsa Ajuntament).

Foto: (Premsa Ajuntament).

Per finalitzar l'acte vam comptar amb la excel · lent actuació del cantautor de Torrent, Pau Alabajos, acompanyat al piano de Francesc Gamón. Tot un repertori de poemes estellesians que va deixar molt satisfet al públic.
Ací teniu la direcció de la seua pàgina web per si voleu saber més d'aquest genial cantautor, 
http://www.paualabajos.cat/

que a més ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians.

Amb Pau i Francesc. Foto: (meua).

Dos afegitons: el so va ser un desastre; i la no presència d'alguns centres escolars de Godella, un altre.

I ací la meua poesia preferida:



ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,                
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.  
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.