Andrea Tánczos-Szikszai, des de Györ, (Hungría).

Aquest vídeo és el contingut del correu electrònic que em va remetre divendres passat, Andrea.


Li havia comentat que m'agradaria molt, publicar una entrada al blog amb qualsevol idea que tinguera. 
Ella, aprofitant que el dijous 11 era el Dia de la Poesia Hongaresa, i que aquest dia coincideix amb el del naixement de Attila József, va compartir l'enllaç del vídeo amb el poema Tiszta szívvel, (Amb el cor pur), del mateix Attila, recitat de manera magistral i amb una excel·lent veu per Antonio Banderas.

Estàtua d'Attila József, a Budapest, (Foto: Xarxa).

Attila József, (11 d'abril de 1905 - 3 de desembre de 1937). Considerat el gran poeta proletari de l'Hongria comunista, i un dels més importants en la història de la literatura hongaresa.
Va néixer a Ferencváros, un precari barri de Budapest. Fill d'un obrer i una llauradora, la seua curta vida va transcórrer entre les dos guerres mundials, la fam, la pobresa i el desemparament.
Va estar a disposició de la Lliga de Protecció de la Infància.
A la mort de sa mare, es va fer càrrec d'ell, el seu germanastre, qui va costejar la seua educació en una escola secundària.
Va començar a mostrar símptomes d'esquizofrènia. Una nit del desembre de 1937, amb tan sols 32 anys, va morir atropellat per un tren a un poblet de les riberes del llac Balaton. Com en molts casos d'escriptors i poetes, la hipòtesi és que es va suïcidar, però alguns experts creuen que va poder tractar-se d'un accident.

Poema del vídeo i una de les traduccions:

TISZTA SZÍVVEL                                                   AMB EL COR PUR

Nincsen apám, se anyám,                                         No tinc ni pare, ni mare,
se istenem, se hazám,                                                 no tinc ni pàtria, ni déu,
se bölcsőm, se szemfedőm,                                       no tinc ni bressol, ni sudari,
se csókom, se szeretőm.                                            no tinc ni ombra d'amor.

Harmadnapja nem eszek,                                         Fa tres dies que no menje res,
se sokat, se keveset.                                                   ni tan sols un gra de "frijol".
Húsz esztendőm hatalom,                                        El poder dels meus vint anys,
húsz esztendőm eladom.                                           el venc al millor postor.

Hogyha nem kell senkinek,                                      I si ningú vol comprarme'l,
hát az ördög veszi meg.                                            al diable li ho vendré. 
Tiszta szívvel betörök,                                              Robaré pur el cor,
ha kell, embert is ölök.                                              i, si cal, mataré.

Elfognak és felkötnek,                                              Seré atrapat i després penjat, 
áldott földdel elfödnek                                             la santa terra em tindrà
s halált hozó fű terem                                               i al meu preciós cor
gyönyörűszép szívemen.                                         herba fatal li creixerà.

 

József Attila, (Foto: Xarxa).

La traducció literària d'altres llengües és força complicat, i més si es tracta de poesia; el traductor ha d'entendre la funció de la mètrica, de les síl·labes i de la rima en el sistema lingüístic de la llengua que està traduint.
El resultat no serà bonic si el traductor és fidel al text, i no serà lleial si el traductor vol ser el poeta. La traducció figurada dalt és la més fidedigna quant al sentit del poema, segons Andrea.  

Entre les seues obras, cal destacar:    A szépség koldusa ("Captaire de la bellesa", 1922).
Nem én kiáltok ("No sóc jo qui crida", 1925).
En aquest segon poemari, s'inclou Tiszta szívvel ("Amb el cor pur"), que va motivar la seua expulsió de la universitat.
Nincsen apám se anyám ("No hi ha pare ni mare",1929). 
Döntsd a tökét, ne siránkozz ("Derroca el capital, no et queixes"). Aquest va ser confiscat per les autoritats, a causa del seu contingut revolucionari. 
També, Külvárosi éj ("Nit al raval"), Medvetánc ("La dansa de l'ós"), i Nagyon fáj ("Dol molt").

Alberg d'Olveiroa, (Foto: meua).

A Andrea Szikszai la vaig conèixer en el Camí de Sant Jaume, del 2006. Ella havia començat a Pamplona, jo a Roncesvalles, però només vam coincidir en les etapes des de Santiago de Compostela a Finisterre; després les xarxes socials i les felicitacions nadalenques han fet que encara continuem el nostre camí mantenint el contacte.

Alberg d'Olveiroa, (Foto: meua).

En aquells dies vam tindre ocasió de compartir, dinars i sopars, boscos i rius, pujades i baixades, sol i boires, al Clapton i balades irlandeses, l'oceà i la muntanya, i per a remat una esplendorosa posta de sol a Finisterre, ben acompanyada per un fresc Ribeiro.
També xerrades, però, amb un xicotet problema de l'idioma, ella parlava un poc espanyol, jo molt poc l'anglès, i que dir de ! l'hongarès !. 
Ara bé, el Camí és el Camí, i gràcies a Mary Ann Stevens Pinochet, de Santiago de Chile, que ens feia de traductora, es enteníem fenomenalment.

Brindant, en la posta de sol a Fisterra, (Foto: meua).

 

En la foto de dalt: Andrea (Hongria), Mary Ann (Xile), Marco (Itàlia), Tino (Madrid), Christian (França), i jo.

Andrea va estudiar Teologia, es mare de dos preciosos fills (xiquet i xiqueta), i Andrea Tánczos-Szikszai (a Hongria en casar-se es pren el nom del marit) viu en Györ, (www.gyor.hu), que és la sisena ciutat més gran d'Hongria, capital del comtat de Gyor-Moson-Sopron, a mig camí entre Budapest i Viena, i en la confluència dels rius Danubi, amb el Raba i el Rábca.

Tal vegada ens tornem a veure...potser.

Vídeo amb imatges de Györ  



Video amb música de Zoltán Kodály